El bressol de la Rumba

El bressol de la rumba és la ciutat de Barcelona, però no va tardar gaire a difondre’s per tot Catalunya, les Illes Balears i el sud de França (regió d’Occitània i la Camarga). De fet, es pot apreciar l’existència d’importants focus de la rumba en el conjunt de la península ibèrica —sobretot a València, Saragossa o Madrid— i de França —a Bordeus, Niça, Lió o París. Tenint en compte les tasques d’Eugeni Casanova pel que fa a l’ús del català entre els gitanos de França, es pot observar que el mapa d’usos de la llengua és idèntic al de la pràctica de la rumba. Amb tot això, es pot plantejar la següent hipòtesi: el gènere musical es desplaça al mateix temps que els seus usuaris.

Ara bé, com es pot explicar la presència de llars de la rumba entre els gitanos d’Hongria, Romania o Brasil, si no havien rebut la influència dels Gypsy Kings o d’en Peret?

La rumba és de creació urbana. Té una forta representació a totes les ciutats de l’espai euroregional Pirineus-Mediterrani, però també és molt present a territoris rurals com la Camarga.

Així doncs, el concepte de territori és molt important en aquest projecte. Un territori d’expressió essencialment urbana, però que no exclou pràctiques singulars en ambients rurals. Un territori d’expressió circumscrit a l’espai euroregional Pirineus-Mediterrani i a la Camarga amb extensió cap al nord, el sud i més àmpliament cap a l’Europa de l’est o l’Amèrica llatina.

Aquest treball se centrarà a descriure les pràctiques de la rumba sobre el territori euroregional, recol·locant-les en un context més ampli i subratllant les variacions d’interpretació segons la demarcació.