Gabi Jimenez
Gitanie :
Gitània : Terra llegendària ? Terra imaginària ?
Qui són els gitanos ? D’on vénen ? Quin és el seu lloc a Europa i a França ?Els tsiganes, els manouches, els rom, els yeniches, els romanichels, els bohemis, la gent viatgera …. Un poble, pobles heterogenis que s’escapen a una única definició. Quines són les diferències o singularitats que els separen ? Intentarem explicar-ho.
Maria Jesus Castro
La identitat musical dels gitanos catalans de Perpinyà: entre la rumba catalana i el flamenc
Una aproximació de les diferents manifestacions musicals entre els gitanos del sud de França i, més concretament, dels gitanos catalans de Perpinyà. Mostrarem que la construcció d’aquestes manifestacions és pluricultural, que reben la influència del flamenc, el Novo Flamenco, la rumba catalana i la salsa, però també d’altres gèneres musicals com el rap.
El procés històric de la construcció de les identitats musicals dels gitanos del Llenguadoc-Roselló es basa en una mescla de diferents gèneres: flamenc, salsa, rumba catalana i rumba pop, principalment. En el resultat final, però, aquests estils no hi són representats en la mateixa proporció. Tot i que depèn de molts factors, és força fàcil distingir el gènere que predomina, o bé quin d’ells hi és més present.
Marti Marfa i Castan
A què anomenem rumba catalana?
A què anomenem rumba catalana? En què consisteix “el ventilador”? Quina relació hi ha entre la cultura gitana i aquesta música? Quins són els ingredients musicals que la composen? Què tenen en comú Peret i els Gipsy Kings? Totes aquestes preguntes i moltes d’altres s’intentaran respondre en el marc d’aquesta trobada/debat obert a tots els públics, professionals de la música o no. Una anàlisi social que es completarà mitjançant l’observació d’un dels fenòmens musicals més interessants de l’actualitat. Martí Marfà i Castán és antropòleg i investigador especialitzat sobre la qüestió gitano-catalana. També forma part de diverses iniciatives que promouen la difusió de la rumba catalana.
Yoanna Rubio
“Ser i fer de gitano”
Ser gitano i fer de gitano (Berriac, a prop de Carcassona) sempre ha estat el focus de les meves investigacions, tan lingüístiques com antropològiques. La recerca en qüestió neix a partir dels precedents sobre la identitat gitana i sobre la identitat gitana femenina, tractades a través d’informes sobre l’expressió oral, més particularment sobre l’estudi del registre col·loquial, i a través de pràctiques d’escriptura de joves gitanes. El dubte que circulava des de l’inici de la meva recerca sobre la construcció d’una identitat gitana va crear la necessitat de reflexionar sobre el triangle paios (no gitanos)/gitanos tsiganes/gitanos catalans. L’objectiu d’aquest estudi és el de mostrar com els gitanos construeixen la seva identitat, com l’utilitzen i quin joc li donen. En conseqüència, he escollit posar el focus a les estratègies identitàries de l’ètnia gitana així com les modalitats de canvi a Berriac. El més important és mostrar l’existència i el funcionament d’un procés únic i compartit que va acompanyat d’una gran diversitat dins la mateixa cultura. En tot això, sempre hi trobem representacions estereotipades, els actors de les quals hi juguen un paper més o menys conscient. És aquest coneixement global el que permet als gitanos definir-se a si mateixos com a gitanos, desmarcant-se així dels “paios” però sense semblar “massa gitanos”. En definitiva, dir i fer, en tots els contextos, el que els fa ser diferents.
Jean Luc Poueyto
Escolta de músiques i pràctiques musicals ordinàries
El procés d’apropiació:
Com diverses cançons de varietats poden ser incloses a l’àmbit familiar. Exemple dels gitanos manouche de Pau.
Yoanna Rubio
“Musicar” entre els gitanos catalans del sud de França
Què vol dir “musicar” pels gitanos? Què ens ensenya aquesta pràctica? Un intent de resposta apareix en els estudis previs sobre la constitució de les identitats de les dones gitanes catalanes a Berriac. Algunes gitanes tenen blogs que són veritables biblioteques musicals. Els diferents gèneres musicals presents, els destinataris, la seva presentació i la dels altres, ja donen pistes sobre reflexions més que interessants. El nostre punt de partida serà la concepció, la utilització de l’eina “música” per part de les dones gitanes, així com el seu funcionament i el sentit que li donen a aquestes pràctiques, tant a nivell personal com a nivell de representacions. Un dels objectius és, doncs, el de mostrar el que les dones ens ensenyen sobre “el ser i el fer” gitano, sobre “la gitaneïtat”, per dir-ho en termes generals.
Gitanos catalans : la història d’una diàspora i la seva música…
Intercanvi de coneixement amb Eugeni Casanova i Jean-Paul Escudero, presentat per Gérard Jacquet.
Introducció a càrrec de Bernard Leblon
L’any 2015 es van organitzar una sèrie d’actes a Catalunya, concretament a Barcelona, en motiu del 600 aniversari de l’arribada del poble gitano a Europa. El 26 de novembre era una data assenyalada, ja que feia referència a un document datat del 26 de novembre de 1415, signat a Perpinyà (que llavors formava part de la Corona d’Aragó) pel rei Alfons V, el qual donava l’autorització a un tal “Tomàs, fill del Duc Bartomeu de Sabba, de l’Índia Major d’Etiòpia” per viatjar i visitar la tomba de l’apòstol Sant Jaume a Compostel·la. És a partir de la prolongació d’aquestes commemoracions iniciades l’any passat que es vol programar aquesta trobada sobre la diàspora, la llengua i la música gitanes, i encara amb més motiu si es té en compte que es farà a Perpinyà.
Jean Paul Escudero
Préstec i nova creació al llenguatge i la música dels gitanos catalans
Després d’una primera exposició l’any passat, on Jean Paul Escudero intentava demostrar, amb diversos exemples, el fenomen de l’apropiació entre els gitanos catalans, enguany toca aprofundir en el seu discurs recolzant-se en les qüestions lingüístiques. Si la paraula utilitzada és un préstec de la societat d’acollida, això voldrà dir que els gitanos l’hauran reinterpretat i n’hauran creat una de nova i de caràcter singular. Segons Jean Paul Escudero, és el mateix fenomen que es pot observar a les pràctiques musicals dels gitanos catalans.