• Sort Blog:
  • All
  • en 2015
  • en 2016
  • en 2017
  • en 2018

Peret, biografia intima de la rumba catalana

El protagonista echa recuerdos a la olia, sus colegas los alinan y Juan Puchades remueve el guiso : con esos ingredientes se ha cocinado una biografia intima de la rumba catalana, ese rincon inesperado y a vaces furtivo de la cultura contemporanea.
Porque la vida de Peret y la historia de la musica que un dia se saco de la manga son inseparables. Porque esa musica ya universal, ese ritmo que a tantos ha cautivado y que no pocos han querido recrear con mas ou menos fortuna, lleva la imprompta (dificilmente imitable) de su creador por derecho intransferible.
Porque, mas allà de los topicos, ese creador ha explorado a fondo las posibilidades del genero, se ha adelantado siempre a los movimientos o las movidas que irian jalonando el camino poe el ya recorrida.
Aqui se narra su vida, se estudia su obra, se comenta su discografia, se cuentan anecdotas, se cuencen habas, se sueltan gatos encerrados y se viaja por los ultimos cincuenta anos de nuestra vida. Ni Mas ni menos.

ESPEREM! Images d’un monde en soi

Le titre Esperem! fait référence à la cité gitane de l’Espérance située dans la commune de Berriac (Aude). Le nom de « l’Espérance » a été donné par Louis Bautes, dit « Jeannot », représentant important de la communauté gitane et grand-père de Michel Soules, maire actuel de Berriac. Ce terme fait référence à une réflexion de sa femme qui disait tout le temps : « Espere, espere…! » L’expression sous-entendait : « Tu peux toujours attendre qu’on te la construise, la cité ». Depuis vingt ans, une quinzaine de femmes de la communauté gitane de Berriac, participent à des ateliers photographiques organisés par Eric Sinatora, directeur du GRAPH-CMI, association d’éducation populaire à l’image, dans l’Aude. de novembre 2013 à avril 2015, la photographe Hortense Soichet est invitée en résidence en vue de produire, avec les femmes de l’atelier, des images, une exposition et un livre.

Symposium – La rumba catalana se hace sentir

Por primera vez en mucho tiempo, las diferentes familias de artistas rumberos barceloneses, gitanos y payos, aparcaban sus diferencias sobre el pasado y se sentaban en una misma mesa para hablar del presente y sobre todo del futuro de la rumba catalana. En diciembre de 2008 tuvo lugar en Barcelona el Primer Simpòsium Nacional de la Rumba Catalana. Diferentes agentes y actores sociales del género, que se dieron cita en el Centre Artesà Tradicionarius (CAT) del barrio de Gracia, acordaron unir esfuerzos para promover este estilo musical y fundaron una nueva entidad.

Encuentros y desacuerdos entre la rumba catalana y el flamenco

E presente artículo desarrolla los aspectos formales de la rumba catalana, con el criterio de encontrar los puntos en común y divergentes respecto al flamenco y al folclore que singularizan dicha manifestacíon musical, demostrar la singularidad musical de la rumba catalana en relación al flamenco y al folclore requiere de un análisis tanto de su evolución histórica como de los parámetros principales del modelo de rumba en lo instrumental, en el baile y en lo vocal.

El rumba de la Rumba

El present treball es centra en els orígens i les arrels de la rumba catalana i parteix de la hipòtesi que la rumba catalana sorgeix de la “guaracha”, el son i altres gèneres musicals que es van formant a partir de la transculturació, concepte que ens defineix els processos culturals que van tenir lloc entre el “Viejo Mundo” (Europa) i el “Nuevo Mundo” (Amèrica).

els gitanos catalans de França – Llengua, cultura i itineraris de la gran diàspora

A França existeix un col·lectiu format per desenes de milers de persones que parlen català, i que es defi neixen a si mateixes com a “gitanos catalans”, que s’ha mantingut ignot durant segles. El seu origen se situa al Principat de Catalunya, sobretot a l’Empordà. Van començar a establir-se al Rosselló arran d’una llei del 1783 de Carles III que els va permetre viatjar després de segles de prohibicions, i van anar seguint dues grans rutes migratòries al llarg de la costa mediterrània i de la Garona. Avui, una dotzena de cognoms com Batista, Patrac, Ferrer, Pubill, Cargol o Malla s’escampen per bona part del país fins a la frontera amb Bèlgica en comunitats que han mantingut majoritàriament la llengua i els costums. Parlen un català, que ells anomenen gitano, diferent dels dialectes territorials.
Eugeni Casanova és llicenciat en Ciències de la Informació i en Filosofia, i va obtenir el doctorat en Llengua i Literatura Catalanes amb una tesi sobre els gitanos catalans de França, ara revisada i ampliada en aquest volum. Ha publicat una vintena de llibres de recerca periodística, etnografia, sociolingüística, natura i viatges.

Guia de la rumba catalana – FORCAT

Un voyage au coeur d’une scène musicale qui défie la crise avec créativité et joie. Dans ce guide on pourra se familiariser avec la rumba catalane actuelle et ses différents acteurs. Que tu sois musicien, programmateur, danseur, journaliste, mélomane ou simple curieux, nous t’invitons à te plonger dans l’univers « rumbero », à travaers les itinéraires proposés ou tes envies. Ce guide n’est pas l’aboutissement mais au contraire le point de départ de tous les chemins et de toutes les possibilités que t’offre la rumba catalane.

X
X