• Sort Blog:
  • All
  • en 2015
  • en 2016
  • en 2017
  • en 2018

interaction entre danse et musique dans la rumba

Corinne Frayssinnet Savy est ethnomusicologue, docteure en philosophie et chargée de cours au Département de Musique et Musicologie de l’Université Montpellier3. Elle est l’auteure de nombreux ouvrages sur le chant et la danse flamenco. Elle apportera un éclairage particulier sur la relation entre la danse et la musique dans la rumba. Quelle est sa singularité ? Comment se transmet-elle ? Quelle est la fonction sociale de la rumba ? Existe-t-il une distinction entre la sphère intime et la sphère publique ?

El ritmo de la conversion

El fenómeno del pentecostalismo gitano ha despertado un creciente interés para las ciencias sociales en las últimas dos décadas, pero su incidencia entre los llamados “gitanos catalanes” no ha recibido especial atención, exceptuando algunas referencias tangenciales (Méndez, 2005). La presente comunicación explora precisamente este terreno, centrándose en las continuidades y trasvases entre el fenómeno socio-musical y histórico de la rumba catalana y el movimiento evangélico gitano. Se sostiene que la rumba catalana – sus prácticas, sus artistas y protagonistas, su trayectoria histórica, susfunciones sociales y sus significados – juegan un papel nada desdeñable en la expansión y consolidación del pentecostalismo entre los gitanos catalanes.

¿Muerta o de parranda? Auge, caída y nuevo esplendor de la rumba catalana

Pocos géneros musicales han pasado por tantas vicisitudes y altibajos como la rumba catalana. Tantas veces despreciada, y otras tantas reivindicada, su proyección y su influencia sobre la música popular en España es mucho más amplia de lo que a primera vista parece. Sólo recientemente ha empezado la rumba catalana a suscitar el interés de musicólogos, historiadores o antropólogos, como Martí Marfà i Castán, investigador vinculado a la Universidad de Barcelona y al Institut Català d’Antropologia, que rastrea en este artículo la historia del género y su relación con las comunidades de gitanos catalanes.

Conversions per rumba

Malgrat que el pentecostalisme gitano censura les pràctiques musicals no dedicades a l’adoració divina, una aproximació històrica i etnogràfica al cas dels gitanos catalans posa de manifest diverses transferències entre el fenomen sociomusical de la rumba catalana i aquest moviment evangèlic. Per resseguir aquestes continuïtats i influències mútues l’article parteix d’una concepció de les conversions religioses com a processos col·lectius i negociats que cal situar en els seus contextos històrics, per la qual cosa es perfila el paisatge social gitanocatalà previ i contemporani a l’extensió del pentecostalisme entre aquests grups de població, des dels anys 80 fins a l’actualitat, exposant alguns dels factors que han possibilitat aquest fenomen. Seguidament s’examina el paper que la rumba catalana -les seves pràctiques, els seus artistes i protagonistes, la seva trajectòria històrica, les seves funcions socials, els seus significats- juga en la incorporació de l’evangelisme pentecostal als contextos socials gitanocatalans.

Encuentros y desacuerdos entre la rumba catalana y el flamenco

E presente artículo desarrolla los aspectos formales de la rumba catalana, con el criterio de encontrar los puntos en común y divergentes respecto al flamenco y al folclore que singularizan dicha manifestacíon musical, demostrar la singularidad musical de la rumba catalana en relación al flamenco y al folclore requiere de un análisis tanto de su evolución histórica como de los parámetros principales del modelo de rumba en lo instrumental, en el baile y en lo vocal.

El rumba de la Rumba

El present treball es centra en els orígens i les arrels de la rumba catalana i parteix de la hipòtesi que la rumba catalana sorgeix de la “guaracha”, el son i altres gèneres musicals que es van formant a partir de la transculturació, concepte que ens defineix els processos culturals que van tenir lloc entre el “Viejo Mundo” (Europa) i el “Nuevo Mundo” (Amèrica).

Approche anthropologique, musicologique et artistique des rumbas…

Afin de mieux identifier les marqueurs culturels et sociaux propres à la rumba, l’équipe de projet a proposé un premier cycle de rencontres/discussions filmées tout au long de l’année 2016, avec des spécialistes de la rumba catalane : anthropologues, musicologues, linguistes, artistes. etLes conférences ont été retranscrites et retravaillées afin de produire un premier corpus de données d’alimenter notre réflexion dans le cadre de ce projet de candidature.

L’ouvrage peut être commandé à partir du site internet de la candidature en envoyant un message dans la rubrique contact

PVP : 10€ + frais d’envoi

els gitanos catalans de França – Llengua, cultura i itineraris de la gran diàspora

A França existeix un col·lectiu format per desenes de milers de persones que parlen català, i que es defi neixen a si mateixes com a “gitanos catalans”, que s’ha mantingut ignot durant segles. El seu origen se situa al Principat de Catalunya, sobretot a l’Empordà. Van començar a establir-se al Rosselló arran d’una llei del 1783 de Carles III que els va permetre viatjar després de segles de prohibicions, i van anar seguint dues grans rutes migratòries al llarg de la costa mediterrània i de la Garona. Avui, una dotzena de cognoms com Batista, Patrac, Ferrer, Pubill, Cargol o Malla s’escampen per bona part del país fins a la frontera amb Bèlgica en comunitats que han mantingut majoritàriament la llengua i els costums. Parlen un català, que ells anomenen gitano, diferent dels dialectes territorials.
Eugeni Casanova és llicenciat en Ciències de la Informació i en Filosofia, i va obtenir el doctorat en Llengua i Literatura Catalanes amb una tesi sobre els gitanos catalans de França, ara revisada i ampliada en aquest volum. Ha publicat una vintena de llibres de recerca periodística, etnografia, sociolingüística, natura i viatges.
X
X