La rumba catalana és una música popular urbana creada a Barcelona a mitjans del segle XX. És fruit d’un procés continu de creuaments i apropiacions de diverses tradicions que històricament han influenciat la creació musical a Catalunya: el flamenc, els cants melismàtics del Mediterrani i les músiques del continent americà. La rumba catalana ha aconseguit fer-se un lloc al panorama internacional gràcies a artistes com ara Pere Pubill Calaf “Peret”, Los Amaya o Gipsy Kings i, més modernament, Sabor de Gràcia, La Troba Kung-Fu o Txarango[,] entre molts d’altres.

Les comunitats gitanes del sur de França i les de Catalunya han tingut un paper clau en la creació i el desenvolupament d’aquest gènere musical. La rumba pot ser considerada com una de les contribucions més importants al nostre patrimoni cultural transfronterer comú.

Tant per la seva producció com per la seva difusió, la rumba catalana és una pràctica cultural transversal que permet crear ponts entre persones d’orígens i estatus socials diferents, convertint-se així en un factor d’integració i de cohesió social. Segons el territori, la rumba pot ser denominada “catalana”, “a la catalana”, “gitana” o “camarguesa”.

A dia d’avui, la rumba catalana és un gènere musical que canvia i es reinventa constantment. És interpretada arreu del territori, i no només pels artistes d’ètnia gitana. És capaç de transmetre un missatge de positivisme a la societat gràcies a un caràcter festiu que convida a ballar. Es pot trobar a les terrasses dels bars, a la via pública i en grans esdeveniments com el pelegrinatge de Santes Maries del Mar (festivitat gitana que té lloc a la Camarga, al sud de França).